En l'actualitat, Londres representa el principal centre de desenvolupament de LOFTS a Europa, des que el 1990 es va convertir en focus d'atenció d'empresaris i promotors del sector de la construcció.

El LOFT és el tipus de construcció internacional més divers i controvertit. Les immobiliàries de gairebé totes les ciutats on encara existeixen edificis industrials abandonats (Barcelona, Berlín, Xicago, Glasgow, Manchester, Nova Orleans i París, entre d’altres) han impulsat la seva rehabilitació amb fins comercials i els venen com mòduls buits on el client gaudeix de la llibertat de crear l'interior en funció de les seves pròpies necessitats. Aquest és el major atractiu que ofereixen en l'actualitat, ja que els preus han augmentat molt en els últims anys.

El perquè aquesta invenció nord-americana ha captivat el món no és fàcil d'explicar. Pot dir-se que va sorgir en el lloc adequat en el moment oportú. Al llarg de la seva història, els artistes van fargar la seva identitat, els directors de cinema van consolidar la seva imatge, els polítics van afavorir la seva proliferació i els ciutadans de tot el món, disposats a gaudir d'un estil de vida més informal, ho van rebre amb els braços oberts. La cultura del LOFT s'ha submergit en el disseny d'espais com botigues, bars, restaurants, galeries d'art, discoteques, oficines, hotels i, fins i tot, cases, entre d’altres.

El llegat del moviment LOFT ha tingut un gran impacte en altres tipus d'edificis. S'estan recuperant tota classe d'espais amb encant especial que aporti al seu nou ús un atractiu. Els promotors immobiliaris s'han fixat en altres construccions, com les d'oficines dels anys 60,70 i 80, i fins i tot han començat a construir les seves pròpies estructures per a habilitar-les com a LOFTS. Amb el reciclatge d'espais vells i la seva reconversió en possibles habitatges, estudis, nous comerços, etc., els habitants dels LOFTS expressen el seu profund respecte pel passat urbà i l'arquitectura de la ciutat.

Avui dia ha esdevingut no només una cultura i model de vida de les grans ciutats, sinó també una referència dintre de la decoració contemporània. Dissenyadors, arquitectes i propietaris han aconseguit treure el màxim rendiment a aquestes fredes naus i locals, on el màxim luxe es tradueix en la lluminositat, l'espai i l'aprofitament dels elements estructurals.

Com la tendència de viure en un LOFT ha augmentat i ha fet que cada vegada més els adquireixi gent amb recursos econòmics, per als quals el LOFT no és un focus de producció artística sinó un símbol essencial de la moda, l'evolució de l'interior també és evident. Influenciats pels corrents minimalistes, els lofts proporcionen una visió contemporània del “noli me tangere”, afirmació metafòrica de l'estatus de l'habitant del LOFT ambiciós.

Però també cal destacar que cada vegada més existeix un culte per l'habitatge, per aquell lloc on refugiar-se després d'una dura jornada de treball. Per això persones de nivell econòmic mig, sobretot parelles, s'embarquen en la recerca d'un espai que compleixi aquests requisits i la creació del seu propi santuari enmig de la ciutat.

L'anhel a la fi del segle XX i principis del XXI pels espais oberts és la resposta davant un canvi d'estil de vida, en el qual el LOFT ha ocupat un paper essencial. Prova d'això és que en habitatges convencionals de tot el món s'estan llençant envans per a guanyar amplitud, flexibilitat i llum. Mentre que en el seu moment es taxaven els habitatges en funció del seu nombre d'habitacions, en l'actualitat no es valoren aquestes característiques físiques, es valora la quantitat d'espai, la llum, no es volen tants envans sinó un espai multifuncional en el qual poder cuinar, menjar i entretenir-se al mateix temps.

Aquests diàfans espais constitueixen un lloc ideal en el qual viure, treballar o crear un àrea oberta al públic. Per aquesta raó, el moviment LOFT segueix en expansió en ciutats com Barcelona, Madrid, Milà, París, Sao Paulo o Hèlsinki, on el moviment resulta novedós.