A Espanya, encara que el fenomen loft apareix subtilment en els anys 90, pot dir-se que és ara quan comença a afermar-se sòlidament, convertint-se en alguns casos en el producte estrellaa d'algunes immobiliàries i empreses. Cada dia és més fàcil trobar anuncis en els quals es venen o lloguen aquest tipus d'espais, encara que a l'hora de la veritat molts d'ells no deixen de ser locals o pisos de 40 m2 o menys, en els quals aixecar algun envà resulta gairebé una aberració a causa de l'escassesa de metres.

Encara que dins del podria semblar un paisatge optimista dintre del mercat immobiliari, aquesta creixent implantació s'està donant no sense determinats punts que pertoquen a la normativa urbanística, començant pel fet que un espai que va a destinar-se com ús últim a habitatge tan sols pot situar-se en una zona que conti amb la qualificació d'àrea residencial. Tampoc resulta tan fàcil aconseguir la llicència de canvi d'ús, ja que aquesta implica el compliment d'una sèrie de requisits d'habitabilitat. A això cal afegir que amb la creixent acceptació d'aquest tipus d'habitatges els preus han pujat i ja no existeix tanta diferència entre el preu de l'habitatge convencional i el dels lofts, tenint també en compte que els costos d'una transformació bàsica són elevats.

Tampoc és habitual trobar una gran concentració d'edificis industrials en el centre de les ciutats que admetin en la seva totalitat el concepte genuí de loft, tal com s'ha encarregat de mostrar el cinema en pel.lícules com "Ghost" o "Històries de Nova York". El fenomen més que en edificis industrials es dóna en locals a peu de carrer, en els baixos d'edificis d'habitatges, que per algun motiu han deixat de tenir un ús comercial.

Madrid i Barcelona, i sobretot la primera, són les ciutats punteres quant al nombre d'aquest tipus d'immobles. Encara que amb el pas del temps aquesta forma de vida va quallant en altres ciutats com València, Bilbao o Santiago de Compostel.la, per posar alguns exemples. En Madrid, on existeix un mercat bastant consolidat, l'actual legislació urbanística no posa inconvenient a rehabilitar aquests espais en zones que no tinguin ús industrial, encara que ha de ser la pròpia Junta de Districte la qual autoritzi la transformació de local comercial a habitatge, sempre que l'immoble reuneixi unes mínimes condicions d'habitabilitat. Dintre de la lluita contra l'ús residencial en edificis industrials, el Govern municipal d'aquesta ciutat va anunciar aquest passat estiu una sèrie de mesures com que aquests locals tinguin una superfície mitja de 175 m2 o més o la d'obligar a aquest tipus d'edificis a tenir aparcaments amb un nombre i unes dimensions específiques.

És en aquesta ciutat on existeix el major nombre d'empreses especialitzades en aquest producte. Moltes ofereixen serveis complets que van des de la recerca del local, la tramitació de llicències i permisos, el projecte de rehabilitació i l'execució de les obres per a portar-lo a terme. Al costat d'aquesta opció, el que també és possible encontar són promocions d'edificis nous que s'estan construint sota el concepte de loft i que estan dirigides, principalment, a professionals liberals que desitgen treballar i viure en el mateix espai.