La popular i ara gastada imatge d'un LOFT, amb el seu maó vist, arcs arquejats, files de columnes, corrioles, canonades, etc., constitueix una intensificada representació d'un edifici domèstic, resultat de 50 anys d'història. Però el procés de com s'ha desenvolupat aquesta imatge resulta sorprenentment complex.           Si s'aprofundeix en l'època post-industrial a través d'una mirada romàntica, no resulta difícil associar aquests edificis industrials a la suor i la misèria. Però quan, en els anys 50, 60 i 70, els enfonsats edificis industrials del baix Manhattan es van ocupar per primera vegada com LOFTS, les característiques històriques de les estructures originals dels edificis, els seus accessoris i els detritus post-industrials no resultaven de atractius de cap manera.           No obstant això, aquesta actitud va canviar en pioners posteriors en qui es va despertar un interès per la conservació i el valor intrínsec d'aquests edificis. Un interès que pot interpretar-se com la resposta als models europeus de reconstrucció iniciats en la postguerra, quan ciutats senceres van ser escombrades i reemplaçades per illes de cases i carrers per als vianants, i els urbanistes van començar a reconsiderar el valor estètic i regeneratiu d'estructures ja existents.           Els LOFTS, amb els seus grans finestrls i mínimes divisions, i l’estil de vida que s´associa amb ells, s'han promocionat des dels primers temps. Inicialment, mitjançant les reivindicacions dels seus habitants, que demanaven la seva legalització. Posteriorment, com a conseqüència d'aparèixer en els mitjans de comunicació gràcies als artistes i creatius famosos que hi vivien. Apareixen com a decorat en anuncis televisius i pel·lícules (“Diva”, 1981; “Wall Street”, 1987; “Ghost”, 1990, entre moltes altres). Van ser i són fonts d'inspiració per a arquitectes i interioristes, que creen en ells ambients increïbles. També s'han popularitzat pel màrqueting portat a terme per constructores, sobretot a Londres, que han venut el fenomen sobre la base d'una imatge elitista i de superioritat, i com a santuaris enmig de la ciutat, el que aviat va provocar el desig de fer-se amb un d'aquests espais, associats a l'elegància, el prestigi i la bellesa.           Un LOFT sembla ser la llar perfecta per a la nostra època; un nou concepte d'habitatge adaptat a les noves necessitats. En general, se situen en el centre de les ciutats, en un espai reciclat (el que ens permet ser moderns i ecològics) i, el que és més important, proporcionen una amplitud i lluminositat difícils de gaudir en un habitatge convencional. A més a més, ofereixen gran flexibilitat ja que no conten amb una distribució prèvia dels seus interiors, el que permet crear la llar que es vulgui.           Actualment no sorprèn trobar propietaris de LOFTS que no són artistes ni dissenyadors. Advocats, banquers, administratius se sumen a la sensibilitat de fotògrafs, dissenyadors de moda o directors de cinema. Tots ells gaudeixen mostrant la seva creativitat en les seves llars,contribuint a popularitzar el LOFT com l'habitatge més heterogeni del nostre temps.           Així mateix, han donat origen a tota una gamma estètica, en la qual s'inspiren molts dissenyadors d’interiors. En cases convencionals, se segueix la filosofia LOFT tombant envans per a guanyar espai, llum i versatilitat; els materials industrials com el ferro o l'acer inoxidable estan esdevenint elements domèstics imprescindibles; el mobiliari s'està tornant més versàtil, informal i independent pel que fa a la distribució de les habitacions.           El LOFT allibera del concepte tradicional d'habitatge i de les tendències convencionals de decoració. Ha ampliat els paràmetres d’interiorisme proporcionant una llibertat decorativa sense precedents. Ha creat confiança per a fer el que vulguem a la nostra llar, no el que devem.