Vaig veure el primer loft a una pel.lícula americana dels anys 70. No hi havia dubte, per a mi seria un somni poder viure en un espai com aquell. Tot em va captivar. L’edifici, una vella fàbrica situada als afores de la ciutat, sense veïns que et molestin. L’espai, uns 300 metres quadrats, on els protagonistes vivien i treballaven. Tot un luxe.
Però Amèrica és Amèrica i quan he hagut de comprar la meva vivenda, he vist la realitat amb la qual m’he de conformar. La fàbrica a prop de la ciutat no existeix o és una espècie en extinció. Els 300 metres impossibles d’aconseguir pel preu. Però tot i això em resigno i crec que es pot aconseguir. Potser amb veïns i un espai mes reduït, però l’essència és la mateixa.
Una vivenda en un sol espai, per viure amb una sensació d’amplitud i llibertat.
Aquell loft americà que vam veure a les pel.lícules ens va ensenyar una nova manera d’entendre com havia de ser una casa. Un somni, que per a molts pot ser una realitat.
Alicia Gómez-Argenté
Directora de la revista "Casa Joven"
